On he deixat les claus… Où j’ai laissé les clefs… J. V. Foix Il·lustracions / Illustrations : Quim Domene
25,00 €
. V. Foix (1893-1987). Neix a Sarrià. Comença la carrera de dret, però l’abandona per la seva vocació literària. El 1917, Joaquim Folguera l’incorpora a La Revista i, l’any següent és director de Trossos, que havia fundat J. M. Junoy.
L’any 1927 publica Gertrudis i el 1932 KRTU, dos llibres de prosa poètica que són part integrant d’un extens diari que Foix data el 1918. Quan La Publicitat esdevé catalanista, en dirigeix la secció literària i hi col·labora diàriament amb el pseudònim de “Focius”.
Després d’un llarg període de silenci, l’any 1947 apareix la seva primera obra poètica Sol, i de dol, que havia estat impresa el 1936. Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, els quals adapta amb una originalitat singular. S’autodefineix com «un investigador en poesia» La seva actitud la resumeix ell mateix amb el conegut vers «M’exalta el nou i m’enamora el vell».
Foix publica poesia molt tardanament. De fet, la difusió del poeta no comença fins a la dècada de 1950. Gimferrer considera Sol, i de dol —un recull que consta de setanta sonets dividits en cinc seccions—
«un dels grans llibres de la poesia catalana moderna». Combinació de poesia doctrinal, didàctica i de meditació sobre el món, l’autor hi presenta el seu ideal artístic: «L’equilibri, suprem, classicista».
El 1956 publica Del diari 1918, una continuació de Gertrudis o KRTU, però, alhora, una evolució pel que fa a la concepció filosòfica del món o a les idees del poeta. A partir d’aquí, comença a publicar amb regularitat poemes diversos i proses poètiques. El seu últim llibre és Cròniques d’ultrason, de poemes en prosa, aparegut el 1985. Mor a casa seva el 29 de gener de 1987, l’endemà d’haver fet 94 anys.
En 1927, il publie Gertrudis et en 1932 KRTU, deux recueils de poésie en prose appartenant à un vaste journal que Foix date de 1918. Quand La Publicitat devient catalaniste, il en dirige la section littéraire et y collabore quotidiennement sous le pseudonyme de « Focius ».
Après une longue période de silence, en 1947 paraît sa première œuvre poétique Sol, i de dol, imprimée en 1936. Foix combine la tradition humaniste catalane avec les courants littéraires les plus récents qu’il adapte avec une originalité singulière. Il se définit comme « chercheur en poésie ». Il résume son attitude avec ce vers très connu « je suis exalté par ce qui est nouveau et amoureux de ce qui est vieux ».
Ce n’est que très tard que Foix publie de la poésie. En fait, la diffusion de l’œuvre du poète ne commence qu’à partir des années 50. Gimferrer considère Sol, i de dol —un recueil qui comprend soixante-dix sonnets divisés en cinq sections— comme « un des grands livres de la poésie catalane contemporaine ». Une combinaison de poésie doctrinaire, didactique et classique ».
En 1956, il publie Del diari 1918, qui est une suite de Gertrudis ou de KRTU, en même temps qu’une évolution de sa conception philosophique du monde et de ses idées. Désormais, il commence à publier régulièrement des poèmes divers et de la poésie en prose. Son dernier livre de poèmes s’intitule Cròniques d’ultrason, en prose, publié en 1985. Il meurt chez lui le 29 janvier 1987, le lendemain de ses 94 ans.QUIM DOMENE BERGA
Olot 1948. Artista visual.
Actualment practica diferents disciplines, especialment la pintura combinada amb altres tècniques, però també la fotografia, la reprografia, les instal·lacions i l’escultura, aquesta última sobretot en la realització d’obra pública. Les seves obres s’estructuren en sèries temàtiques i estilístiques. Des de l’any 2005 ha treballat de manera intermitent en la sèrie Cartes a Kurt Schwitters.
A partir de 1968 comença a exposar amb diversos col·lectius: Grup d’Ara, Assemblea d’Artistes de la Garrotxa i Olot temps de ruptura.
L’any 1974 comença a exposar individualment en diferents ciutats de Catalunya i Espanya: Olot, Figueres, Banyoles, Blanes, Palafrugell, Tossa de Mar, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Girona, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Vic, Granollers, Reus, Elx, Palma de Mallorca…
À partir de 1980 i fins a l’actualitat realitza exposicions individuals en diferents ciutats d’Europa: Hannover, Kassel, Sttutgart, Düsseldorf, Friedberg, Köln, Bonn, Kamen, Möln, Wunstorf, Eckernförde… (Alemanya); Stockholm (Suècia); Zürich, Bern, Zug, Wil (Suïssa); Wien (Àustria); Bordeaux, Grignan, Toulouse, Nîmes, Céret i Montpellier (França); Odense i Copenhagen (Dinamarca).
El 1991 exposa individualment a New York (EUA) i des de 1998 al Japó: Kobe, Osaka, Tokyo, Kyoto, Okayama i Ashiya.
Actuellement Quim Domene pratique différentes disciplines, en particulier la peinture combinée à d’autres techniques, mais aussi la photographie, la reprographie, les installations, et la sculpture, celle-ci principalement pour des réalisations d’œuvres publiques. Son œuvre se structure en séries thématiques et stylistiques. Depuis 2005 il travaille de manière intermittente sur la série Cartes a Kurt Schwitters.
À partir de 1968 il commence à exposer avec différents collectifs: Grup d’Ara, Assemblea d’Artistes de la Garrotxa i Olot temps de ruptura.
En 1974 il commence à exposer individuellement et il réalise des expositions dans différentes villes de Catalogne et d’Espagne: Olot, Figueres, Banyoles, Blanes, Palafrugell, Tossa de Mar, Begur, San Feliu de Guixols, Girona, Barcelona, San Cugat del Vallès, Vic, Granollers, Reus, Elx, Palma de Mallorca…
A partir de 1980 et jusqu’à aujourd’hui il va exposer individuellement dans différentes villes d’Europe: Hannover, Kassel, Sttutgart, Düsseldorf, Friedberg, Köln, Bonn, Kamen, Möln, Wunstorf, Eckernförde... (Allemagne); Stockholm (Suède); Zürich, Bern, Zug, Wil (Suisse); Wien (Autriche); Bordeaux, Grignan, Toulouse, Nimes, Céret, Montpellier (France); Odense et Copenhagen (Danemark).
En 1991 il expose, toujours, individuellement à New York (E.U.). A partir de 1998 il exposera individuellement au Japon: Kobe, Osaka, Tokyo, Kyoto, Okayama et Ashiya.
On he deixat les claus…
Où j’ai laissé les clefs…
J. V. Foix
Il·lustracions / Illustrations :
Quim Domene
Traduït del català per: / Traduit du catalan par :
Boris Monneau
Livre broché, format A5, 166 pages, 31 planches couleur